Curs 2007/08

Julio 16, 2008 at 4:21 pm (General)

Encara que dec ser la persona que més tard ha finalitzat el cole de totes les que conec, no podia estar-me de tancar de manera més o menys oficial el curs, un curs que va començar de manera més o menys atrafegada i que s´ha desenvolupat de manera sorprenent.

Sé que arribe amb un mes de retard (un dels inconvenients de les opos…), però des d´ací volia felicitar els meus alumnes de 2n de batxillerat pels seus grans resultats a les PAU, enhorabona, xics, i que triomfeu en tot allò que us proposeu.

Tampoc vull oblidar les meues alumnes de Grec 1, espere que hàgeu gaudit tant com jo a classe,  que treballeu molt el curs vinent i que la força de Kai us acompanye…

No puc tancar aquest acomiadament del curs sense fer referència a la meua tutoria: espere que tingueu molta sort en la nova etapa que comenceu al setembre i que poseu totes les vostres forces en aconseguir allò que desitgeu.

Pel que fa a mi, enguany s´ha acabat el curs d´una manera molt “ocupada”, amb opos i curset de llatí inclós. La setmana passada es va realitzar en Sagunt el curs Latine loqui et docere, impartit pel gran Germán Gonzàlez, que va aconseguir que, fins i tot, aquells que anàvem un poc despistats xarràrem en llatí.

Per finalitzar aquest darrer post del curs, sols enviar una felicitació molt molt gran a Eureka, a Roberto i a Marcos, ells ja saben perquè. I per si algú s´avorreix aquest estiu, ací li deixe un suggeriment, he de reconèixer que jo m´ho vaig passar d´allò més be muntant-ho.

Bones vacances a tots, Hemeroskopeion tornarà en setembre.

Permalink 12 comentarios

Tarraco Viva 2008

Mayo 27, 2008 at 5:49 pm (General) (, )

Tarragona és una ciutat que em va enamorar des del primer dia i més encara des que vaig gaudir de les jornades Tarraco Viva. Aquest any tan viatger no podia faltar a aquestes jornades i, encara que en aquests moments del curs ja els nivells d´energia ja no són els que eren, vaig a agafar la maleta i allà que vaig anar amb la meua mallorquina d´adopció predilecta.

Va ser un cap de setmana molt profitós, que començarem el divendres amb una visita al Mitraeum que, tot s´ha de dir, em va fer patir un poc. Dissabte, encara que patíem perque ens havíem quedat sense entrades per als Ludi gladiatori pugilumque, la palestra gladiadora va fer que se´ns llevara un poc el disgust.

La veritat és que dissabte va ser un dia molt complit ja que el completarem amb el taller Ars Medica, Carmina Canere, Mundus Patet (on la pluja ens va fer patir un poc) i la Roma Arcana.

Per finalitzar, diumenge participàrem als Colors de Roma (taller que em va fer treure els colors i els que em coneixen ja s´imaginaran perquè…) i, com no, al Thermopolium per tercer any consecutiu, la veritat és que hi ha costums que ja s´estan convertint en tradicions… Certament ha sigut un cap de setmana esgotador, però molt productiu. Ara a preparar la pròxima…

Permalink 3 comentarios

Ludi Saguntini: Càsina

Abril 19, 2008 at 1:46 pm (General) (, )

Ahir divendres vam aprofitar la celebració dels Ludi Saguntini per anar a Sagunt i gaudir de la representació de la comèdia plautina Càsina. Encara que el temps no prometia, la veritat és que Zeus ens va acompanyar i va fer que, finalment, disfrutàrem d´un sol encegador. La veritat és que els actors ho van fer força bé, encara que el vent de vegades feia que l´acústica no fóra massa bona, ens van fer gaudir amb la seua actuació i els colps d´efecte (les pates de pollastre difícilment seran oblidades…).

Encara que enguany, per raons que no venen al cas, no hem pogut disfrutar amb els alumnes dels fantàstics tallers de Sagunt,la proposta de fer dels Ludi Saguntini una oferta permanent ens augura uns temps molts feliços als clàssics i als nostres alumnes. Des d´ací volem donar l´enhorabona a tots els que han lluitat per aconseguir-ho i, de pas, aprofitar per a donar-los les gràcies. Els clàssics no podem estar més que d´enhorabona.

Ah, no puc deixar que se m´oblide. Des d´ací vull enviar-los una disculpa a les meues xiques de grec de primer que, finalment, sí que m´havien indultat… Per fer les paus amb elles me les vaig emportar a veure l´exposició sobre Pompeia que ofereix el museu de prehistòria i, val a dir, vam aprendre molt i ho vam passar força bé.


Permalink 1 comentario

Falles, Setmana Santa i Roma!!!!!

Marzo 25, 2008 at 4:09 pm (General) (, )

Encara que les meues xiques de Grec I no m´indultaren tal com m´havien promés (ja parlarem en abril, xiques, jajaja…),

imgp1460.jpg

vaig tindre prou forces per sobreviure a les falles i agafar un avió que em portara a la ciutat eterna, de manera que per fi vaig complir un dels meus somnis d´anar a la capital de l´Imperi. Ha sigut un viatge molt enriquidor tant a nivell personal com cultural. He estat 6 dies i m´ha fet la impressió que han sigut 6 hores, encara que he vist allò imprescindible: Coliseu, Fórum Imperial, Museus Vaticans, Panteó, he tornat a casa amb la sensació que no ho he disfrutat prou i és que m´han faltat moltes coses per veure. A més els dos darrers dies se´ns va complicar ´oratge i ens vam xopar com no ho havíem fet en la vida.

imgp1512.jpg

Sense parlar que no he pogut parlar res d´italià, perquè pegaves una patada en terra i t´eixien quatre espanyols, no pensava mai que me´n trobaria tants… Però com en aquesta vida gairebé tot té sol·lució, l´any pròxim ja es perfil·la un altre viatge amb la meua quironiana preferida.

imgp1703.jpg

Ah, no volia acabar aquest post sense presumir del regal de cumple amb què em van sorprendre ja fa uns dies… Amb regals així jo compliria anys tots els dies… Ara, a per la galera!!

imgp1456.jpg

Permalink 6 comentarios

Cap de setmana clàssic

Febrero 11, 2008 at 10:04 pm (General) (, , )

Si algú dels que tenia pensat visitar l´exposició S.P.Q.R. encara no ho ha fet, des d´ací vull animar-lo a fer-ho. Aquest cap de setmana el vaig aprofitar per passar-me per la capital, visitar una de les meues clàssiques preferides i gaudir d´aquesta exposició que romandrà a Madrid fins el 2 de març. Ja clavats en matèria clàssica, tampoc vaig deixar passar l´ocasió de visitar l´exposició del Prado “Las fábulas de Velázquez”, que va estar molt interessant i em va servir per fer, de pas, una ullada a l´ampliació d´aquest museu. Aquesta darrera exposició s´acaba el 24 d´aquest mes, així que aprofitar una escapadeta per combinar-les pot resultar d´allò més interessant. Si ja es vol combinar aquestes activitats amb una anada al cinema, el cap de setmana pot resultar d´allò més corporativista. Encara que d´aquesta darrera activitat podria parlar-se molt més… Ara a preparar el viatge a Roma!!!

asterixenlosjuegosolimpicos_g.jpg

Permalink 3 comentarios

Taller de Cultura Clàssica a Inca

Enero 15, 2008 at 12:00 pm (General) (, )

imgp1400.jpgDesprés de la primera setmana de classe, en la qual el més complicat és sobreviure, em vaig dirigir a terres mallorquines per disfrutar de dos tallers de cultura clàssica que estaven inclosos dins del curs organitzat per la meua cicerone en matèria de manualitats, Merche. Entre estrígils, essències i mantega de porc, Conxa Pont ens va presentar el seu taller d´higiene i estètica,

imgp1400.jpg

 en el qual vam disfrutar com xiquets; mentre que el taller del temps, Tempore capto va ser presentat pel nostre Hermes, rodejat de clepsidres i rellotges de sol.

imgp1405.jpg

No cal dir que va ser un cap de setmana genial, amb visita a Pol·lentia inclosa, i que després dels sopar al grec i els pambolis, la por és que, a més d´idees per fer amb els alumnes a classe, segurament també tornem amb uns grams de més.

imgp1416.jpg

Permalink Dejar un comentario

Enone

Diciembre 23, 2007 at 2:55 pm (General) (, )

Després d´uns dies en què les reunions, els cursets, les avaluacions i els diversos esdeveniments socials s´han apoderat de l´autora d´aquest blog, per fi puc tornar a publicar un post, i és que no volia deixar de compartir amb els membres de la blogosfera un dels primers treballs que han fet els meus alumnes de Cultura Clàssica de 3r d´E.S.O. Amb alumnes així és un plaer fer classe…

Així que aprofite aquest darrer post de l´any per desitjar-vos a tots unes bones festes i que l´any 2008 us porte tot allò que desitgeu.

Permalink 2 comentarios

DIDO

Noviembre 30, 2007 at 6:31 pm (General) (, )

En fuentes griegas y romana, Dido aparece como la fundadora y primera reina de Cartago, en el actual Túnez. Es conocida principalmente por el relato creado por Virgilio.Hija del rey de Tiro, tenía dos hermanos: Ana la más pequeña y Pigmalión el heredero del trono.El sacerdote del templo de Hércules en Tiro, se llamaba Siqueo y tenía muchos tesoros escondidos. Pigmalión los codiciaba y para saber su paradero obligó a su hermana Elisa a casarse con Siqueo. Pero Pigmalión no contó a Elisa el interés que él tenía en ese matrimonio. Elisa no amaba a Siqueo pero éste a ella sí. Un tiempo después, Pigmalión le comentó a su hermana la conveniencia de saber dónde se escondían los tesoros de Siqueo. Viéndose utilizada, Elisa averiguó dónde estaban escondidos pero no le dijo la verdad a su hermano. Los tesoros estaban enterrados en el jardín del templo y Elisa le dijo a Pigmalión que estaban escondidos debajo del altar. Esa misma noche, Pigmalión mandó unos sicarios a matar a Siqueo.

dido.jpg

Tras eso, los esbirros hicieron una fosa bajo el altar buscando inútilmente el tesoro. Dido vio a su marido asesinado y corrió a desenterrar el tesoro del jardín. Con él en su poder, huyó de Tiro llevándose a su hermana Ana y un séquito de doncellas. Llegó a las costas de África, donde vivían los libios cuyo rey era Jarbas. Pidió hospitalidad y un trozo de tierra para instalarse en ella con su séquito. Jarbas le dijo que le daba tanta tierra como pudiera ser abarcada por una piel de buey. Elisa, para que la piel abarcara la máxima tierra posible hizo cortar la piel a finas tiras y así consiguió un extenso trozo de tierra. Tras esto, hizo construir una fortaleza que más tarde se convirtió en la ciudad de Cartago. Hay dos versiones acerca de la muerte de Dido. En la versión clásica, Jarbas se quiere casar con ella, pero Dido es todavía fiel al recuerdo de Siqueo. Cree que si rechaza a Jarbas éste tomará represalias contra ella y su gente. Así, el día de la boda, antes de celebrarla, Dido se hunde un puñal en el pecho. Éste sería el modelo de los sacrificios cartagineses. La segunda es la que aparece en la Eneida de Virgilio. Eneas llega a Cartago. Dido le ama enseguida y Eneas la corresponde. Pasan un tiempo juntos, pero Eneas, que ha recibido de Júpiter la misión de fundar un nuevo pueblo, debe partir a su destino. Una noche, Eneas embarca con su gente y Dido corre a convencerle de que se quede con ella pero no lo consigue. Le ve partir y ordena levantar una gigantesca pira donde manda quemar la espada, algunas ropas que Eneas había dejado en palacio y el tronco del árbol de la entrada de la cueva donde se amaron por primera vez. Al amanecer subió a la pira y se hundió en el pecho la espada de Eneas.

dido21.jpg

María Carrasco

Permalink 3 comentarios

Ifigenia

Noviembre 29, 2007 at 5:06 pm (General)

Encuentro de Orestes e Ifigenia

  En la mitología griega, Ifigenia era la hija mayor del rey Agamenón y la reina Clitemnestra. A veces se le considera una hija de Teseo y Helena criada por Agamenón y Clitemnestra.

Ifigenia de Anselm Feuerbach

  Según Eurípides, Ifigenia aparece en la historia de su hermano, Orestes. Para escapar de la persecución de las Erinias por haber matado a su madre Clitemnestra y a su amante, Apolo ordenó a Orestes que fuese a Táurica, tomase la estatua de Artemisa que había caído desde el cielo y la llevase a Atenas. Orestes marchó a Táurica con su íntimo amigo Pílades, el hijo de Estrofio, y ambos fueron encarcelados por los habitantes de la región, los tauros, que tenían la costumbre de sacrificar todos los extranjeros a Artemisa. La sacerdotisa de Artemisa encargada de realizar el sacrificio era su hermana Ifigenia, quien se ofreció a liberar a Orestes (sin saber que era su hermano) si éste llevaba consigo una carta hasta Grecia. Orestes rehusó hacerlo, pero ofreció a Pílades llevar la carta mientras él se quedaba para ser sacrificado. Tras un conflicto de mutuo afecto, Pílades terminó por acceder, pero la carta hizo que Orestes e Ifigenia se reconocieran y los tres escaparon juntos llevando con ellos la imagen de Artemisa. Tras su retorno a Grecia, Orestes tomó posesión del reino de su padre, Micenas (matando al hijo de Egisto, Aletes), al que anexó Argos y Laconia, e Ifigenia depositó la imagen en el templo de Artemisa en Braurón, Ática, donde permaneció como sacerdotisa de Artemisa Brauronia. Según los espartanos, la imagen de Artemisa fue llevada por ellos a Laconia, donde la diosa fue adorada como Artemisa Ortia.

Ifigenia

 Ifigenia es conocida por las fuentes mitológicas griegas desde los siglos VII-VI adC y estaba tan estrechamente identificada con Artemisa, que algunos investigadores creen que originalmente era una diosa de la caza rival cuyo culto fue subsumido por Artemisa.

Algunas adaptaciones de la historia de Ifigenia

  • Ifigenia en Áulide, obra de Eurípides.
  • Iphigénie en Aulide, obra de Jean Racine.
  • Iphigénie en Aulide, ópera de Christoph Willibald Gluck.
  • Ifigenia en Táuride, obra de Eurípides.
  • Ifigenia en Tauris, obra de Johann Wolfgang von Goethe.
  • Iphigénie en Tauride, ópera de Christoph Willibald Gluck.
  • Ifigenia in Tauride, ópera de Giuseppe Maria Orlandini.
  • Iphigénie, ballet de Charles le Picq.
  • Iphigenia, obra de Samuel Coster.
  • Ifigenia, obra de Teresa de la Parra.

Trabajo realizadO por…Covi y Carla

Permalink Dejar un comentario

Alcmena

Noviembre 28, 2007 at 9:46 pm (General)

Alcmena es la esposa de Anfitrión y la madre de Heracles. Es del linaje de Perseo y de Andrómeda, pues su padre fue Electrión, hijo de éstos.

Se destacaba por su gran belleza. Cuando se casó con Anfitrión, quien era sobrino y cuñado de Electrión e hijo de Alceo (hermano de Electrión), y quien también provenía de los Persíadas no podían consumar el matrimonio hasta que él llevara a cabo la venganza de los hermanos de ella, hazaña que realizó con la ayuda del Creonte entre otros.

Anfitrión y Alcmena vivían en el destierro provocado por el asesinato accidental del suegro que Anfitrión había cometido. De ahí, él parte a la guerra contra los telebeos. En su ausencia, Zeus (dios de dioses) se hace pasar por él y convence a Alcmena de que tenga amores con él. Ella creyendo que era su marido y que la venganza ya había sido realizada, acepta y se une al dios en una noche alargada por él, para gozar de Alcmena durante mucho tiempo.

Al día siguiente, regresa su marido y también se une sexualmente a su esposa. Alcmena concibe así a dos hijos, uno por intervención del dios y otro de su marido. Los niños son gemelos con un día de diferencia. El mayor se llama Heracles (Hércules) y es hijo de Zeus, mientras que de Anfitrión nace Ificles.

Anfitrión deseó castigar a su esposa, a pesar de saber que ella no había tenido culpa en el asunto, y la iba a quemar en la hoguera. Zeus intervino y envió una fuerte lluvia ante lo cual, Anfitrión perdonó todo y decidió incluso hacerse cargo del hijo del dios.

Alcmena enviudó y acompañó a Heracles junto con Yolao (sobrino de Heracles) e Ificles en el fallido intento de regresar a su patria de origen, una vez que Heracles había terminado los doce trabajos impuestos por Hera mediante Euristeo. Éste se negó a dejarlos permanecer en su tierra.

Cuando Heracles muere, ella se encuentra con varios de sus nietos en Tirinto, de donde fue expulsada con todos los descendientes de Heracles por orden de Euristeo. Todos fueron bien recibidos en Atenas donde se refugiaron.

Euristeo decidió atacar a Atenas por haberle dado acogida a quienes estaban relacionados con Heracles y perdió la batalla. Los atenienses le entregaron a Alcmena la cabeza de Euristeo, y ella le sacó los ojos con un uso.

Terminó sus días terrenales en Tebas junto con todos los descendientes de Heracles. Hay varias versiones de lo que ocurre después de su muerte. Según una primera versión, Zeus envió a Hermes a recoger el cuerpo de ella para transportarlo a las islas de los Bienaventurados, donde se casó con Radamantis.

Según otras versiones, fue llevada al Olimpo donde compartió honores con su hijo divino. También existe la idea de que cuando Anfitrión había muerto en la lucha junto a su hijo, ella se había casado con Radamantis, quien estaba desterrado, y había vivido con él en Beocia, Ocalea.

                                                                                                               Hannah Calpe Tomás

Permalink Dejar un comentario

« Página anterior · Siguiente Página »